La pandèmia de la COVID-19 ha causat centenars de milers de morts arreu del planeta, ha col·lapsat els sistemes de salut, ha paralitzat l’economia de les societats que ha copejat – provocant una crisi social global, la magnitud de la qual encara no es pot copsar del tot– i ha creat un estat d’incertesa que ha transformat radicalment els nostres estils de vida i les nostres relacions socials. 

La crisi sanitària ha copejat amb més força les societats més vulnerades, colonitzades i empobrides sistemàticament. Societats que, d’una banda, no han pogut desenvolupar un sistema sociosanitari amb la infraestructura i la capacitat d’atendre una crisi d’aquestes dimensions, de la mateixa manera que no han pogut construir un sistema de protecció social amb la infraestructura i la capacitat d’atendre o donar resposta a les persones que han quedat sense recursos degut a les restriccions imposades per lluitar contra la pandèmia. Les entitats balears de cooperació al desenvolupament ens han fet arribar notícies molt preocupants -d’Àsia, Àfrica i Amèrica llatina- on les poblacions, ja al límit, no poden fer front a la crisi.

Aquesta pandèmia ha posat en evidència les carències del sistema dominant a nivell mundial, que actua com un depredador de les comunitats humanes i del medi ambient. La destrucció del nostre entorn natural ha provocat, o almanco afavorit, l’aparició i expansió del virus. La destrucció dels serveis públics, en particular de la sanitat, ens ha privat de la capacitat necessària per atendre de manera global i responsable l’impacte de la pandèmia. També ha posat de manifest les conseqüències de les desigualtats dins i entre països: els sectors o nacions més vulnerades han estat més afectades que les classes o països benestants.

També ha revelat amb una força potser mai vista abans que ja no hi ha problemes locals, sinó injustícies globals i estructurals que ens afecten a tots i totes, sigui quin sigui el nostre lloc de residència, i que s’haurien d’abordar des d’un enfocament global, tenim en compte els contextos locals. I és justament aquesta perspectiva global que hem trobat molt a faltar, la qual hauria permès una actuació basada en la interdependència i l’ecodependència.

Sembla evident que un retorn a la ‘normalitat’ no servirà de res. Donar-li continuïtat només contribuirà a un sistema d’explotació natural i humana que consentirà noves tragèdies sanitàries, socials, econòmiques i mediambientals. Cal evitar falses solucions que reforcin el sistema econòmic depredador. Necessitam un canvi de model. 

Hem de construir una nova normalitat que treballi els sabers dels ecofeminismes i que aprengui dels més de 30 d’experiència en cooperació transformadora a les Balears per aportar solucions globals als problemes globals, i crear les condicions imprescindibles de qualsevol desenvolupament humà sostenible i socialment just (l’any 2018, les ONG balears de cooperació internacional varen executar 52 projectes en més de 20 països d’Amèrica, Àsia i Àfrica). Hem de potenciar una educació per la transformació social que transformi el nostre sistema de relacions amb el món. 

Com diuen les institucions autonòmiques encarregades de les polítiques públiques de cooperació internacional, “de la crisi se’n surt cooperant” i la cooperació al desenvolupament és experta en aquest àmbit. 

Davant aquesta situació, apel·lam a la responsabilitat i demanam a les institucions autonòmiques i entitats locals de les Illes Balears que es comprometin amb unes polítiques fonamentades en els principis següents:  

No deixar ningú enrere

Valors com la solidaritat, la justícia i la responsabilitat ens defineixen com a éssers humans. Per tant, les polítiques públiques han de donar prioritat a les necessitats dels col·lectius més vulnerats, tant a les Illes Balears com en les actuacions en països empobrits.

• ⇒ Demanam un pla d’acció autonòmic de xoc contra els riscos d’exclusió i pobresa a nivell local i global.

Garantir la coherència de totes les polítiques públiques

No basta que les institucions públiques destinin una partida pressupostària a la cooperació internacional, sinó que han d’alinear totes les seves polítiques en els principis d’interdependència global, de sostenibilitat i de responsabilitat compartida i diferencial en els quals es fonamenten els compromisos internacionals adquirits per l’Estat espanyol, tal com l’Acord de París sobre el canvi climàtic i l’Agenda 2030 de Nacions Unides amb els seus 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible.

• ⇒ Demanam que es potenciïn els esforços de les institucions públiques de les Illes Balears per alinear la seva política amb l’Agenda 2030.

L’experiència de la cooperació per al desenvolupament per prevenir futures crisis

Tots els països del món vivim en interdependència. No sortirem d’aquesta crisi si no en sortim tots. Només sortirem de la crisi cooperant. Cal reforçar tots els mecanismes multilaterals i bilaterals de cooperació. Concretament, el Govern de les Illes Balears ha d’assumir la responsabilitat que li pertoca com a capdavanter de la cooperació oficial al desenvolupament a les Illes Balears i comprometre’s a augmentar la seva aportació, que constitueix ara, segons els càlculs de la CONGDIB, només el 0,11% del pressupost executat.

• ⇒ Demanam al Govern de les Illes Balears que es comprometi amb una política de cooperació al desenvolupament valenta i que augmenti el pressupost de la Direcció General de Cooperació d’acord amb l’objectiu internacional del 0,7% que recull l’article 40 de la Llei 9/2005 de Cooperació per al Desenvolupament.

Tenir una visió transformadora de la realitat

Cal revisar i transformar el model de societat en què vivim, és el moment de posar l’economia al servei de les persones, de canviar el model de producció d’aliments i de consum, de caminar cap a una societat sostenible que posi la vida al centre.

• ⇒ Ens sumam a la crida «La vida al centre» i demanam a les institucions públiques de les Illes Balears que tenguin una visió a llarg termini dels desafiaments globals, que situïn la cooperació al centre de les polítiques públiques, i ens facin caminar cap a una societat més justa i sostenible per a totes.

ADHESIONS

Llistat de persones adherides

Llistat d’entitats adherides

TRADUCCIONS DEL MANIFEST

Manifeste Campagne

Manifiesto Campaña

Campaign Manifiesto