ONGD ASSOCIADES

La CONGDIB és la única federació d’entitats privades sense ànim de lucre de desenvolupament a les Illes Balears. Desenvolupem funcions de representació, coordinació i implementació d’actuacions del sector de la cooperació al desenvolupament, estudiem qüestions d’interès comú i unifiquem esforços i demandes.
A més, cal destacar que la Coordinadora representa al les ONGD de les llles al Consell de Cooperació al Desenvolupament amb dos membres, es tracta d’un òrgan consultiu i de participació en la definició i l’aplicació de les polítiques de cooperació al desenvolupament en l’àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Història

La Coordinadora d’ONGD – Illes Balears es va fundar l’any 2000 amb la participació d’una quinzena d’ONG, moltes de les quals encara en són sòcies. Al llarg dels anys s’han sumat altres entitats, de manera que la CONGD-IB la conformen en l'actualitat 31 membres, tant ONGD amb seu a les Illes com delegacions d’organitzacions estatals i internacionals, que actuen en els diversos àmbits de la solidaritat internacional i de la transformació social (programes de cooperació, ajuda humanitària, educació per al desenvolupament).

La història a través de les nostres presidències

Anna Moilanen, presidenta CONGDIB 2000-2010

Des dels inicis hi havia un grup d’unes deu persones de diferents entitats que volíem organitzar la plataforma: 

  • UNICEF
  • Veins sense Fronteres
  • Medicus Mundi
  • Medicos del Mundo
  • CEPAC
  • Llevant en Marxa
  • Enseynats Solidaris, 
  • STEI
  • Cáritas
  • Cruz Roja, 
  • Nou Sud
  • SOTERMUN
  • Santa María Sense Fronteres

Els inicis no van ser fàcils, va costar moltíssim, perquè fa 20 anys no existia la cultura de cooperació entre entitats. Tampoc existia la llei de subvencions, no hi havia direccions generals de cooperació i el Fons Mallorquí recentment s’estava construint.

El que més va costar va ser que les persones entenguessin i traslladessin a les seves entitats la necessitat d’una plataforma a-política de Cooperació al Desenvolupament, amb interès únic a beneficiar les associacions i al teixit associatiu local. Mai oblidaré les reunions interminables perquè tothom pogués expressar la seva idea respecte a la coordinadora i el que esperava d’ella. L’horitzó era molt ampli, la redacció dels Estatuts va ser com un part: hores i hores al costat de Jaume Obrador, Jaime Maisonneuve, Maribel Alcazar, Mila Melero, Biel Caldentey, Gaspar Rul.lan, Pep Oliver…els qui estaven allí des del primer moment donant impuls a la coordinadora.

Em van demanar que jo fos la presidenta perquè en aquest temps era la responsable autonòmica d’UNICEF, una organització amb credibilitat, una posició de neutralitat demostrada i amb una trajectòria de més de 20 anys a Balears ja aquell llavors. La necessitat d’una Junta Directiva potent era fonamental per a reforçar la credibilitat idonar sostenibilitat al que s’havia iniciat i aconseguit amb tant esforç: hi havia per tant
un treball intern molt potent a més de l’extern.

Sempre vam tenir una actitud molt humil sabent que iniciem un camí complicat, érem poques però amb moltes ganes d’enriquir-nos mútuament i des del principi vam tenir clar que volíem estar en contacte amb la Coordinadora Estatal i altres coordinadores autonòmiques. El grup de coordinadores autonòmiques ens va rebre amb les portes obertes i ens vam adonar que compartíem els mateixos problemes i podíem conjuminar esforços per a millorar la cooperació i fer incidència política.

Al poc temps vaig passar a ser la responsable del grup de coordinadores autonòmiques i així va ser: es va observar que el treball des de les coordinadores autonòmiques reforçava moltíssim a la coordinadora estatal i els seus posicionaments, no només per l’abast geogràfic sinó també per la qualitat del treball. Les coordinadores autonòmiques abastaven llavors prop de 300 entitats entre associacions i ONGD i milers de voluntaris i voluntàries: gent involucrada d’àmbits diferents que enriquien així les propostes en relació amb les subvencions, campanyes de sensibilització, termes d’educació per al desenvolupament, cooperació descentralitzada, comerç just etc..

Vam entendre que la cooperació s’havia d’entendre en termes de justícia i equitat social, és a dir, aquest espoli dels països empobrits no podia quedar sense una opinió i posicionament de la coordinadora als països enriquits pel que introduïm també en aquest sentit elements d’exigència de sostenibilitat mediambiental en els projectes.

Per tant la Coordinadora de Balears a tingut el seu impacte en diferents esferes i moments històrics, no només a nivell autonòmic per exemple en relació amb la Llei de cooperació i creació del Consell de Cooperació Autonomic sinó també a nivell estatal.

Marino de la Rocha, president CONGDIB 2010-2016

Aquests nou anys (2007-2016) de pertinença a la Junta Directiva de la CONGDIB -3 com a vocal i 6 com a President-, van ser una molt bona experiència en l’àmbit personal, anys de lliurament, de servei als altres i de militància activa.

Agraesc de tot cor a Anna Moilanen que va ser la que em va captar i a la qual després vaig tenir l’honor de substituir en el càrrec com a President de la Coordinadora. Ella havia posat el llistó alt i el meu compromís era no defraudar aquesta confiança.

Aquests anys van ser un regal i una oportunitat de la vida per a ser un ciutadà més conscient del que ocorre al teu voltant i un compromís creixent per a resistir i intentar construir un món més just, solidari, i més humà a partir d’aquesta responsabilitat.

Les activitats més importants durant aquests anys van ser:

  • El 17 d’Octubre, Dia Internacional de lluita contra la pobresa.
  • El Conveni signat amb la Direcció General de Cooperació per a gestionar i dinamitzar el Casal d’Entitats Ciutadanes que ens va permetre més proximitat amb les ONGDs i més activitats, bé com a Coordinadora o donant suport a altres organitzacions. Es van fer exposicions sobre els ODM, Mali, Haiti, etc.
  • La Campanya de Sensibilització i suport amb motiu del Terratrèmol que va sofrir Haití.
  • La Marxa Mundial per la Pau, en la qual van participar unes 2500 persones.
  • La Plataforma per la Recuperació de la Iniciativa Ciutadana-PRIC, que va reunir gairebé 70 organitzacions amb l’elaboració de propostes que es van enviar al Govern Balear, l’Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca.
  • L’Estudi sobre L’EFECTE DE LA CRISI EN EL TEIXIT ASSOCIATIU, que va tenir una repercussió significativa en els mitjans de comunicació. Estudi que es va realitzar amb entrevistes a més de 60 ONGD.
  • Signatura de Pactes contra la Pobresa a l’Ajuntament de Palma.
  • Aportacions de la CONGDIB als Plans Directors de Cooperació al Desenvolupament del Govern Balear.
  • Suport des de la Coordinadora a diverses ONGDs sobre els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM). Exposicions en el casal.
  • Participació com CONGDIB en les Cimeres Socials.
  • Especial atenció amb la Immigracción, ajudant a formar associacions, com gestionar-les, defensa dels drets dels immigrants, la targeta sanitària, alguns cursos de formació per al col·lectiu, etc.
  • La CONGDIB va participar activament en totes les activitats promogudes per la Coordinadora Estatal, Trobades, Assemblees anuals.

Finalment donar les gràcies a l’equip de persones que em van acompanyar durant el meu mandat i que gràcies a elles aconseguim mantenir la CONGDIB en temps de retallades amb la dignitat alta: Jaume Obrador, Jaime Maisonneuve, Maribel Alcazar, Juan R. Recio des del principi i unes altres que posteriorment es van anar incorporant com Toni Servera i Alex González.

 

Jean François Cuennet, president CONGDIB Desde 2016

La crisi que va esclatar l’any 2008 ha deixat el sector de la cooperació debilitat tant per la minva de l’Ajuda Oficial al Desenvolupament com per la disminució dels ingressos de les unitats familiars que contribueixen a finançar les ONG. Algunes ONG varen deixar de funcionar, moltes es varen veure obligades a reduir considerablement les seves activitats.

Des de l’any 2016, els esforços s’han centrat en enfortir el teixit associatiu solidari i en restaurar relacions de confiança amb els altres actors de la cooperació balear, en primer lloc el Govern autònomic, però també els Fons Insulars de Cooperació. Amb aquest propòsit, s’ha donat la prioritat a l’augment del nombre d’entitats sòcies de la CONGD-IB, a la garantia d’una mínima estructura per tal de professionalitzar la federació, a les relacions amb els partits polítics i grups parlamentaris a fi de poder dur a terme accions d’incidència política i als contactes directes amb la Direcció General de Cooperació.

Un altre eix dels darrers anys és la incidència política i social en torn a l’Agenda 2030, que s’ha concretat en contactes amb els grups parlementaris i les autoritats encarregades de la temàtica i en l’organització de tallers de difusió entre els agents socials.

La CONGD-IB també ha dedicat molts esforços a la creació o pertinença a xarxes del món de la cooperació o dels moviments socials en general, amb la convicció que els problemes generals i globals s’han d’enfrontar des d’una visió global també.

A nivell intern, la CONGD-IB ha creat un programa de formació per a les seves entitats sòcies que ha tingut una molt bona acollida en el seu primer any de realització i ha instaurat diversos grups de treball temporals per abordar temàtiques concretes.

Missió

Contribuir des de la Cooperació al Desenvolupament i l’educació per la transformació social a l’enfortiment de la societat civil organitzada i responsable, a una ciutadania activa, crítica i propositiva devant la pobresa, la injusticia social, la discriminació i la desigualtat des d’un enfocament ecofeminista i de drets humans.

Ens centram en: 

  • Coordinar les organitzacions associades i generar propostes en comú,
  • Crear sinergies i xarxes altres agents,
  • Influir social i políticament per a millorar la qualitat de la Cooperació Balear, augmentar els fons per Ayuda Oficial al Desenvolupament i vetllar per la coherència de les polítiques públiques, així com defensar els interessos del sector,
  • Oferir un espai comú i plural de participació, reflexió i incidència al conjunt d’Organitzacions No Governamentals de Desenvolupament dels Illes Balears
  • Superar les dificultats derivades de la insularitat per a promoure la participació en igualtat de totes les illes.

Visió

Concebem una societat de les Illes Balears acollidora solidària i compromesa amb la pau, la justícia global, la defensa del medi ambient, la igualtat de gènere, els Objectius de Desenvolupament Sostenible i els Drets Humans.

En aquesta societat promovem accions interinstitucionals entre els agents de cooperació i som el referent tant de la societat civil com de les institucions en matèria de Cooperació Internacional i Educació per a la Transformació Social. 
Foto capçelera: Albert Uriach. India. Fundación Vicente Ferrer

Foto misiò: Gaza. Metges del Mon

Foto codi de conducta: India. Fundación Vicente Ferrer

Foto transparència: India. Fundación Vicente Ferrer