Des dels inicis hi havia un grup d’unes deu persones de diferents entitats que volíem organitzar la plataforma: 

• UNICEF
• Veins sense Fronteres
• Medicus Mundi
• Medicos del Mundo
• CEPAC
• Llevant en Marxa
• Enseynats Solidaris, 
• STEI
• Cáritas
• Cruz Roja, 
• Nou Sud
• SOTERMUN
• Santa María Sense Fronteres

Els inicis no van ser fàcils, va costar moltíssim, perquè fa 20 anys no existia la cultura de cooperació entre entitats. Tampoc existia la llei de subvencions, no hi havia direccions generals de cooperació i el Fons Mallorquí recentment s’estava construint.

El que més va costar va ser que les persones entenguessin i traslladessin a les seves entitats la necessitat d’una plataforma a-política de Cooperació al Desenvolupament, amb interès únic a beneficiar les associacions i al teixit associatiu local. Mai oblidaré les reunions interminables perquè tothom pogués expressar la seva idea respecte a la coordinadora i el que esperava d’ella. L’horitzó era molt ampli, la redacció dels Estatuts va ser com un part: hores i hores al costat de Jaume Obrador, Jaime Maisonneuve, Maribel Alcazar, Mila Melero, Biel Caldentey, Gaspar Rul.lan, Pep Oliver…els qui estaven allí des del primer moment donant impuls a la coordinadora.

Em van demanar que jo fos la presidenta perquè en aquest temps era la responsable autonòmica d’UNICEF, una organització amb credibilitat, una posició de neutralitat demostrada i amb una trajectòria de més de 20 anys a Balears ja aquell llavors. La necessitat d’una Junta Directiva potent era fonamental per a reforçar la credibilitat idonar sostenibilitat al que s’havia iniciat i aconseguit amb tant esforç: hi havia per tant
un treball intern molt potent a més de l’extern.

Sempre vam tenir una actitud molt humil sabent que iniciem un camí complicat, érem poques però amb moltes ganes d’enriquir-nos mútuament i des del principi vam tenir clar que volíem estar en contacte amb la Coordinadora Estatal i altres coordinadores autonòmiques. El grup de coordinadores autonòmiques ens va rebre amb les portes obertes i ens vam adonar que compartíem els mateixos problemes i podíem conjuminar esforços per a millorar la cooperació i fer incidència política.

Al poc temps vaig passar a ser la responsable del grup de coordinadores autonòmiques i així va ser: es va observar que el treball des de les coordinadores autonòmiques reforçava moltíssim a la coordinadora estatal i els seus posicionaments, no només per l’abast geogràfic sinó també per la qualitat del treball. Les coordinadores autonòmiques abastaven llavors prop de 300 entitats entre associacions i ONGD i milers de voluntaris i voluntàries: gent involucrada d’àmbits diferents que enriquien així les propostes en relació amb les subvencions, campanyes de sensibilització, termes d’educació per al desenvolupament, cooperació descentralitzada, comerç just etc..

Vam entendre que la cooperació s’havia d’entendre en termes de justícia i equitat social, és a dir, aquest espoli dels països empobrits no podia quedar sense una opinió i posicionament de la coordinadora als països enriquits pel que introduïm també en aquest sentit elements d’exigència de sostenibilitat mediambiental en els projectes.

Per tant la Coordinadora de Balears a tingut el seu impacte en diferents esferes i moments històrics, no només a nivell autonòmic per exemple en relació amb la Llei de cooperació i creació del Consell de Cooperació Autonomic sinó també a nivell estatal.

Aquests nou anys (2007-2016) de pertinença a la Junta Directiva de la CONGDIB -3 com a vocal i 6 com a President-, van ser una molt bona experiència en l’àmbit personal, anys de lliurament, de servei als altres i de militància activa.

Agraesc de tot cor a Anna Moilanen que va ser la que em va captar i a la qual després vaig tenir l’honor de substituir en el càrrec com a President de la Coordinadora. Ella havia posat el llistó alt i el meu compromís era no defraudar aquesta confiança.

Aquests anys van ser un regal i una oportunitat de la vida per a ser un ciutadà més conscient del que ocorre al teu voltant i un compromís creixent per a resistir i intentar construir un món més just, solidari, i més humà a partir d’aquesta responsabilitat.

Les activitats més importants durant aquests anys van ser:

• El 17 d’Octubre, Dia Internacional de lluita contra la pobresa.
• El Conveni signat amb la Direcció General de Cooperació per a gestionar i dinamitzar el Casal d’Entitats Ciutadanes que ens va permetre més proximitat amb les ONGDs i més activitats, bé com a Coordinadora o donant suport a altres organitzacions. Es van fer exposicions sobre els ODM, Mali, Haiti, etc.
• La Campanya de Sensibilització i suport amb motiu del Terratrèmol que va sofrir Haití.
• La Marxa Mundial per la Pau, en la qual van participar unes 2500 persones.
• La Plataforma per la Recuperació de la Iniciativa Ciutadana-PRIC, que va reunir gairebé 70 organitzacions amb l’elaboració de propostes que es van enviar al Govern Balear, l’Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca.
• L’Estudi sobre L’EFECTE DE LA CRISI EN EL TEIXIT ASSOCIATIU, que va tenir una repercussió significativa en els mitjans de comunicació. Estudi que es va realitzar amb entrevistes a més de 60 ONGD.
• Signatura de Pactes contra la Pobresa a l’Ajuntament de Palma.
• Aportacions de la CONGDIB als Plans Directors de Cooperació al Desenvolupament del Govern Balear.
• Suport des de la Coordinadora a diverses ONGDs sobre els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM). Exposicions en el casal.
• Participació com CONGDIB en les Cimeres Socials.
• Especial atenció amb la Immigracción, ajudant a formar associacions, com gestionar-les, defensa dels drets dels immigrants, la targeta sanitària, alguns cursos de formació per al col·lectiu, etc.
• La CONGDIB va participar activament en totes les activitats promogudes per la Coordinadora Estatal, Trobades, Assemblees anuals.

Finalment donar les gràcies a l’equip de persones que em van acompanyar durant el meu mandat i que gràcies a elles aconseguim mantenir la CONGDIB en temps de retallades amb la dignitat alta: Jaume Obrador, Jaime Maisonneuve, Maribel Alcazar, Juan R. Recio des del principi i unes altres que posteriorment es van anar incorporant com Toni Servera i Alex González.

La crisi que va esclatar l’any 2008 ha deixat el sector de la cooperació

Des de l’any 2016, els esforços s’han centrat en enfortir el teixit associatiu solidari i en restaurar relacions de confiança amb els altres actors de la cooperació balear, en primer lloc el Govern autònomic, però també els Fons Insulars de Cooperació. Amb aquest propòsit, s’ha donat la prioritat a l’augment del nombre d’entitats sòcies de la CONGD-IB, a la garantia d’una mínima estructura per tal de professionalitzar la federació, a les relacions amb els partits polítics i grups parlamentaris a fi de poder dur a terme accions d’incidència política i als contactes directes amb la Direcció General de Cooperació.

Un altre eix dels darrers anys és la incidència política i social en torn a l’Agenda 2030, que s’ha concretat en contactes amb els grups parlementaris i les autoritats encarregades de la temàtica i en l’organització de tallers de difusió entre els agents socials.

La CONGD-IB també ha dedicat molts esforços a la creació o pertinença a xarxes del món de la cooperació o dels moviments socials en general, amb la convicció que els problemes generals i globals s’han d’enfrontar des d’una visió global també.

A nivell intern, la CONGD-IB ha creat un programa de formació per a les seves entitats sòcies que ha tingut una molt bona acollida en el seu primer any de realització i ha instaurat diversos grups de treball temporals per abordar temàtiques concretes.